Fins aviat bloc!

Bé doncs aquesta és la meva última entrada, però m'agradaria dir que he trobat molt interessant la pràctica del bloc perquè ens ha permès compartir coneixements i notícies d'interès, fer un seguiment de l'assignatura i, a més, aprendre per un mateix i pels altres.
La veritat és que al principi no el dominava gaire, però tot va ser posar-se a mirar, provar, clicar a diferents llocs fins que he arribat a conèixer múltiples de les seves eines i possibilitats.
Per tant, valoro molt l'esforç que hi he dedicat, ja que m'ha permès posar-me en contacte i apropar-me més al món de les TIC.
Finalment vull dir que espero que us hagi semblat interessant i útil per estudiar!!

Fins aviat!!

Per què desapareixen els vídeos de Youtube?

Fa pocs dies vaig trobar una notícia al diari (metro) que deia que l'Institut Tecnològic de Massachussets investiga més de 20.000 clips retirats!
La pregunta que es planteja és: Què s'amaga darrere la retirada dels vídeos de Youtube? Els diners. Segons un estudi elaborat per la consultora emarketer.com, el negoci dels vídeos "on line" mourà prop de 3000 milions d'euros en inversió publicitària el 2010, als Estats Units.
El que més em va cridar l'atenció d'aquesta notícia és que "Youtomb.mit.edu", una iniciativa posada en marxa per l'Institut abans esmentat, demostra que, dels 20.000 vídeos retirats per la web durant les últimes setmanes, un terç reproduïa sense permís continguts protegits pel "copyright". Per això, els canals de televisió han iniciat una batalla per evitar la desaparició de continguts (sèries, videoclips musicals o pel·lícules) a Youtube. D'aquesta manera, els podran difondre en les seves properes pàgines web i financiar-los amb publicitat.

Programari lliure: idees i conceptes

Ja fa uns dies, a classe vam parlar de molts conceptes en relació als programaris lliures que posteriorment vaig buscar per tenir-ne més informació. Així doncs, en aquest escrit tractaré de conceptes que són importants i que m'estan ajudant molt per estudiar. Aquests són els següents:

Compilar: convertir un programa d'origen (codi font) en un programa resultant (codi executable).
Codi Font: conjunt d'instruccions escrites en un llenguatge de programació que un sistema informàtic ha de processar per poder-les executar.
Codi executable: conjunt d'instrucció en cadenes d'uns i de zeros que només l'ordinador pot interpretar, execitar i complir.

Una observació important és que podem tenir el codi executable a partir del codi font. En canvi, no podem tenir el codi font a través del codi executable.
Codi font obert: Codi font al qual es pot accedir per fer-ne modificacions que permetin perfeccionar el funcionament d'un programari, o adaptar-lo a usos concrets.
Llenguatge de programació: llenguatge artificial que permet generar i expressar programes informàtics.

D'altra banda també explicaré els diferents tipus de programaris que trobem:
1. Programari comercial: Programes que requereixen un pagament previ per fer-ne ús i disposar d'una llicència personal.
2. Programari de prova o shareware: programari que es distribueix de forma gratuïta perquè els usuaris el puguin provar amb el compromís d'haver-lo de pagar a l'autor si, passat un temps, decideixen comprar-lo.
3. Programari gratuït o freeware: programari que es distruibueix de manera gratuïta, el programador del qual conserva els drets d'autor però renuncia a cobrar-los.
4. Programari lliure (free software): té quatre llibertats que els defineixen:
1> La llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat.
2> La llibertat d'estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
3> La llibertat de redistribuïr-lo a tercers.
4> La llibertat d'introduïr-hi millores i fer-les públiques per tal que se'n beneficiï tota la comunitat.

Cal destacar que la majoria de programaris lliures estan desenvolupats per col·lectius de programadors que dediquen voluntàriament part del seu temps a dissenyar i a crear aplicacions informàtiques de manera col·laborativa.

Finalment vull dir que es diferencia del programa convencional o privatiu en què aquest últim evita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, de fer modificacions, de traduïr-lo o fer-lo servir per altres finalitats.

Espero que us serveixi per estudiar!

Quines han estat les nostres exposicions?

Bé doncs el primer grup que va exposar va ser el Jclic (un programa lliure que ja havíem estudiat a classe), on ens presentaren la pàgina web sobre un Jlic penjat a la xarxa que tractava precisament del programa Jlic, que vam podem manipular amb total llibertat. Així doncs, a través de les activitats que vam fer i del munt de conceptes que hi havia vam conèixer no només la forma d'utilitzar-lo, sinó també les seves característiques principals. Seguidament ens ensenyaren un vídeo de l'escola Peramàs de Mataró, la qual treballar amb aquest programa. Era interessant veure com els nens responien al que se'ls preguntava perquè es veia que els agradava el que feien.
En una altra sessió vam aprendre a fer mapes conceptuals a través del Cmaptools, que és un programa lliure que ens permet fer mapes conceptuals, l'essència dels quals són els conectors. D'altra banda, també ens varen presentar el Mindmanager, que és un programa de pagament que serveix per fer esquemes.
Els projectes telemàtics varen ser una altra proposta de treball. Aquests són una proposta didàctica on es duen a terme diverses activitats juntament amb altres escoles per compartir coneixements i informació a través d'Internet. Concretament vam estar visualitzant un exemple de projecte telemàtic anomenat Bongoh.
Pel que fa als portals educatius, vam aprendre l'edu365 i la Xtex (Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya). Principalment a l'edu365 vaig aprendre que està adreçat per alumnes, pares, mares, professors i per als nivells educatius no universitaris. A més, cal disposar d'un codi d'usuari i d'una contrasenya per a fer-lo servir.
La Xtec principalment té 5 seccions: Escola Oberta, Formació permanent, Serveis educatius, webs de centres i estudis. Per conèixe-la millor les companyes ens proposaven temes, notícies o altres serveis que hi havien de trobar per nosaltres mateixes, cosa que vaig trobar molt interessant.
L'exposició de la pissarra digital també em va agradar molt perquè no sabia que tenia tantes oportunitats a nivell educatiu. Trobo molt interessant que els alumnes i professors puguin utilitzar-la per fer activitats, per exposar la lliçó, per aprendre conjuntament, per entrar més en contacte amb les noves tecnologies, per fer una educació de qualitat i innovadora.
Finalment la meva exposició va ser l'última, i consistia en les webquests i les caceres del tresor. Principalment es basen en fer cerques a través de la xarxa per resoldre les qüestions plantejades pel professor, a partir dels recursos web que ell mateix ofereix als alumnes. Ambues, però, tenen vàries diferències. Per exemple, la les seves estructures són diferents, la cacera és més utilitzada a infantil, la webquest és més dirigida i comporta més temps per realitzar-la entre d'altres.
Bé doncs aquestes han estat les exposicions que hem durant moltes classes, i crec que ha estat una manera molt productiva d'aprendre a través dels companys.

Una reflexió: Teoria o pràctica?

Primerament m'agradaria dir que, des de l'inici del segon quadrimestre, he vist un cert canvi en la meva relació amb aquesta assignatura. Crec que he millorat perquè mica en mica he anat enganxant el fil de la matèria. Dic això, perquè al principi em costava més seguir la classe pràctica, mentre que ara, i sobretot amb els treballs i les exposicions, he comprès que és més interessant fer classes on hi hagi la participació activa dels alumnes, més que no pas les teòriques.
Amb les exposicions de les meves companyes he entès molt millor els continguts perquè ens han facilitat pàgines web, vídeos i exercicis amb els que hem pogut experimentar. Per tant, crec que és interessant aquesta manera de treballar, perquè permet d'una banda tenir la teoria i, de l'altra, practicar per tenir-ne una referència. A més, m'ha agradat la idea que haguem de buscar nosaltres la informació, els vídeos, i tots els recursos necessàris per a dirigir la classe.
Cal dir que amb a través dels diferents grups estem coneixent nous programes o recursos tecnològics que desconeixíem, i els quals ens poden ser molt útils com a mestres d'educació infantil. Per exemple, el Jclic és un programa que m'ha despertat molt l'interès i que n'estic segura que l'utilitzaré. També m'ha cridat especial l'atenció el CMAP TOOLS perquè em facilitarà molt la feina a l'hora de fer mapes concetuals.
Doncs bé, amb aquest escrit vull dir que he vist la importància de les Noves Tecnologies a l'educació, sobretot des que hem començat a conèixer aquest munt de possibilitats didàctiques.

Pràctica Jclic!

Abans de començar a treballar vam haver de pensar quin tema volíem per tal de fer la pràctica amb el Jlic. Entre tots vam optar pel tema del Reciclatge.
El que primer vam fer va ser crear una carpeta, en el meu cas es diu reciclatge, per tal d'emmagatzemar les imatges i el projecte. Per fer-lo, primerament vam buscar entre tots les imatges dels contenidors al Google. A l'hora d'escollir-les, vam optar per triar-les de la mateixa web, tenint en compte que serien del mateix estil. Un cop seleccionades, vam obrir el Gimp per aconseguir que tinguessin les mateixes mides, en el nostre cas, 200 x 250. Quan vam tenir tot el material vam crear el projecte (el conjunt d'activitats elaborades) amb el Jclic Author, el qual s'hauria de guardar a la mateixa carpeta que havíem creat. El nom que li vaig posar va ser: nuriareci.jclic.zip.
Així doncs, a través del Jclic Author vam dissenyar les activitats didàctiques(trencaclosques, ordenació de paraules, exercici de relacionar)amb el material que havíem cercat anteriorment i incorporat a la Mediateca.
Destaco que per escollir aquestes activitats cal anar a "activitats" i clicar sobre la icona corresponent a "nova activitat". Allí n'hi ha diverses amb un breu argument que pot ajudar a determinar si ens interessen o no. En clicar sobre una d'aquestes cal posar un nom a la part inferior (cadascú el que cregui més convenient). D'altra banda, quan seleccionem una activitat es mostren quatre finestres que són les següents: opcions, missatges, finestres i plafó.
Missatges significa que a cada activitat hem de posar un missatge inicial on diguem en què consisteix aquesta (per exempple, fes el trencaclosques)i un missatge final de felicitació (així com: molt bé!). Això serveix perquè se sàpiga què cal fer i si la solució és correcta o no.
On diu finestres vol dir que podem triar els colors que vulguem pels fons.
Al plafó és on nosaltres dissenyem l'activitat amb les imatges i paraules, textos, amb una ordenació,seleccionant el nombre de files i columnes que volem que tingui l'activitat.
Un cop haguem posat els missatges, haguem creat les activitats i haguem escollit els colors hem de visualitzar i fer les activitats per comprovar que no hi ha cap error.
Quan està tot correcte ja podem guardar el projecte i preparar-nos per penjar-lo a l'espai web. Per fer-ho, necessitem un proveïdor que ens proporcioni aquest servei. De manera que, si no teníem un compte Gmail n'havíem de crear un en el googlepages. La pàgina corresponent és: http://pages.google.com
Quan ja ens haguem registrat en aquesta pàgina cal anar crear una pàgina html des del Jclic. Per crear-la cal anar a: eines > crear una pàgina web. Aquesta estarà en format html i inclourà el projecte. Per això tindrem dos arxius amb dos formats diferents: un en format html i l'altre en format .ZIP.
Per acabar, penjo la pàgina web i l'arxiu del projecte a l'espai web i ja podrem veure el projecte de Jclic creat!
Aquí teniu l'adreça perquè podeu mirar el meu Jclic

Educlip, Jclic, Java

L'educlip són vídeos de curta durada, innovadors, que els podem utilitzar a una classe. El que cal, però, és que sigui innovador, expressiu, motivador, que suggereixi més que no pas expliqui, que ens generi interès per conèixer. La pàgina web que concretament hem conegut a classe ha estat www.educlip.net.
D'altra banda també hem treballat el clic. Aquest és un programa d'ordinador que ens permet visualitzar, crear i penjar activitats didàctiques, així com els trencaclosques. Per a poder penjar el projecte que hem creat, cal que un proveïdor ens doni aquest servei. Per tant, si no tenim un compte Gmail haurem de crear-lo en el googlepages. El JClic és el programa principal, i serveix per visualitzar i executar les activitats. Us permet crear i organitzar la pròpia biblioteca de projectes, i escollir entre diversos entorns gràfics i opcions de funcionament.
La pàgina web corresponent és la següent: www.clic.xtec.cat
El Jclic Author és amb el programa que hem estat treballant, el qual permet crear i modificar projectes JClic, en un entorn visual molt intuïtiu i immediat.
Un altre concepte que hem conegut ha estat el espai web, cosa que NO és el mateix que una pàgina web. L'espai web són un conjunt de pàgines enllaçades entre si. En canvi, les pàgines web són els arxius htm que grabem en aquest espai.
D'altra banda, també hem estudiat el Java. Aquest és una eina de programació que serveix per a crear aplicacions informàtiques.

Vídeo granotes i llangardaixos!

Un cop llegides les fotocòpies relacionades amb el vídeo a l'educació, de Júlio Cabero, vam veure un vídeo que estava relacionat amb l'objectiu d'aquest, és a dir, transmetre idees a través d'emocions (imatge -emoció- idea).
Crec que a tots ens va agradar molt aquesta manera d'entendre els continguts, perquè, a més de passar-ho bé, vam poder participar dels conjunt de sensacions que ens havia produït. Tant el joc sonor com les imatges ens van fer captar sentiments de tendresa, alegria, odi, solidaritat. Amb això vam veure que els valors no s'expliquen, sinó que es treballen, de manera que un vídeo pot ajudar molt a desenvolupar i/o a despertar certs sentiments.
A través dels personatges que hi ha inclosos, és a dir, les granotes, els cocodrils, els llangardaixos, entre d'altres, hi ha una història, el desenvolupament del qual el fem nosaltres. Així doncs, com a futurs mestres podrem fer que els nostres alumnes expressin el que senten a partir del vídeo.

El cafè!!

Bé doncs tenint en compte que estàvem treballant el tema de vídeo a l'educació, què millor que realitzar-ne un nosaltres mateixes!
El cas és que havíem de gravar una història que durés aproximadament un quart d'hora, i havia de ser en format DV. Del què es tractava més tard era reduïr aquest temps a tres minuts per tenir un vídeo curt i innovador.
Per fer-lo vam pensar a anar a un bar on poguéssim prendre un cafè, per simular que una de nosaltres es queixava a l'hora de pagar, davant els elevats preus.
Un cop decidit el tema vam agafar la càmera de vídeo de la Universitat i vam gravar-nos en el bar durant 20 minuts, gràcies al tripode que ens varen proporcionar. Evidentment en aquests 20 minuts hi havia incorreccions que després eliminaríem.
Quan la gravació va estar feta ens dirigirem a l'aula d'informàtica per començar a construir el vídeo.
El primer pas era crear una carpeta, amb el nom de "Jefee" en el nostre cas. Després vam obrir el Pinnacle Studio, que és un programa de pagament que serveix per l'edició de vídeos, i vam connectar la càmera a l'ordinador per a començar la captura de les imatges(destaco que aquesta captura la vam fer amb format MPEG, el qual comprimeix les imatges). Un cop introduïdes a l'ordinador tota la gravació estava dividida en clips o talls a la part superior.
El que vam fer a continuació va ser seleccionar les escenes que no ens interessaven, juntament amb els fragments que volíem suprimir per tal que ens quedés el vídeo de curta durada amb els elements més motivadors i adequats al que preteníem transmetre.
Quan ja teníem tots els fragments de les escenes que volíem vam anar construint el vídeo a la línia de temps amb les transicions, els efectes de velocitat, el text, i fins i tot vam afegir la música de Benny Hill. Destaco que aquesta sonava molt fluixet quan alguna de nosaltres havia de parlar.
Una vegada editat i muntat vam observar-lo per comprobar que no hi hagués errors. Després de solucionar els desperfectes vam gravar-lo amb el PAL ALTA CALIDAD, que permet conservar la qualitat del so i de les imatges, ja que no les comprimeix.
Calia, però, registrar-nos al Youtube per poder-lo penjar. Tant bon punt ens havíem registrat el vam penjar i, tot i que va trigar bastant a poder-se veure a la xarxa, ho vam aconseguir!!
Finalment vam copiar el Codi Embet del vídeo al bloc per poder-lo observar i vam acabar!
Espero que us hagi agradat el vídeo!

Excursió amb els nens de l'escola Natzaret!

El dimecres dia 9/04/2008, vaig anar a Cupons amb l'escola de pràctiques, per veure al circ de malabaristes. La veritat és que va ser una sortida molt interessant perquè els nens podien jugar en el descampat de davant del circ i, a més, un cop va arribar l'hora d'entrar-hi ja hi havia un munt d'activitats preparades. D'entrada tots els alumnes varen ser pintats i disfressats de pallassos. Després varen jugar fent malabarismes, pujant damunt dels alts columpis, anant amb bicicletes d'una roda, passant per damunt d'una corda, practicant l'equilibri i moltes coses més.
Després de dinar tots plegats fent una rotllana i descansar una estona, vàrem anar a veure l'actuació dels artistes. Apareixia un noi passant per damunt del foc, caient-se, ballant, fent malabars i anant amb bicicleta d'una roda. A més, feia participar als nens i nenes en algunes actuacions, cosa que generava més emoció.
Tots bocabadats vàrem anar a l'autocar per per tornar a Badalona.
Aquesta va ser una sortida divertida tant pels infants com pels mestres, perquè hi havia la mútua participació a tothora.

Vídeo y educación

Fa uns dies que vam comentar a la classe el primer capítol del llibre Vídeo y educación, anomenat la justificación del libro.
El que em va cridar l'atenció va ser el següent: "las instituciones escolares malgastan cada día más y más energía para preparar a los alumnos para un mundo que ya no existe". Crec que és veritat que l'escola no està tenint gaire en compte les noves tecnologies en la formació dels seus alumnes, de cara a un futur. El fet que no hi hagi una bona preparació des de petits, fa que actualment moltes persones no tinguin les nocions elementals per utilitzar els ordinadors, per exemple.
D'altra banda també m'ha interessat molt el tema dels hemisferis, i de la manera diferent que tracten la informació, perquè n'havia sentit a parlar anteriorment però no coneixia exactament les característiques de cada un. He après que l'hemisferi esquerre és l'intel·lectual, analític, lògic, dominant, racional. En canvi, que l'hemisferi dret és l'emocional, intuïtiu, creatiu, sintètic, espiritual, receptiu.
D'aquest llibre també m'ha fet adonar del següent: que la tecnologia canvia la nostra manera de veure el món (perquè estem influenciats i vivim amb la tecnologia).
M'agradaria destacar, per acabar, que amb lo audiovisual no es tractaria d'utilitzar medis audiovisuals, sinó d'expressar-se audiovisulament. He volgut destacar això, perquè al principi no entenia a què es referia aquest comentari. Havent llegit l'exemple de Ripley, vaig comprendre que el llenguatge audiovisual és aquell que comunica les idees a través d'emocions, cosa que ens permet expressar un mateix concepte transmetent, a la vegada, sensacions diferents.

Què és l'Audacity?

L'Audacity és un programa multiplataforma de gravació i edició d'àudio, fàcil d'usar i lliure.
Les seves principals característiques són:
- Funcions d'enregistrament, reproducció, analitzador de freqüències.
- Importar i exportar WAV, MP3 i Ogg Vorbis, entre d'altres.
- Gravar i reproduir sons.
- Editar utilitzant opcions de tallar, enganxar, desfer.
- Efectes digitals.
- Eliminar sorolls.
- Es pot programar qualsevol efecte musical o sonor.
- Treballar en diferents pistes.

Aquest programa l'hem treballat a classe i he fet una pràctica amb la cançó de Natasha anomenada Unwritten, que podreu escoltar clicant-t'hi a l'adreça adjunta des de la pàgina inicial del bloc.
Tot seguit explicaré el procés que vaig seguir per a la realització d'aquesta tasca.
1. Primerament vaig escollir la cançó que més m'agradava de les que tenia enregistrades a l'ordinador i la vaig obrir a través del programa Audacity.
2. Un cop tenia la cançó oberta, amb aquest programa vaig anar retallant els fragments de la música que no m'interessaven fins arribar a tenir la melodia d'un minut seguit sense interrupcions ni desperfectes.
3. En tercer lloc vaig afegir un fading d'inici i un fading de final al principi i al final de la cançó per evitar que comencés i acabés bruscament, tenint en compte que estava retocada.
4. Un cop fet això vaig baixar el volum cap al final de la cançó i també vaig fer els fadings en aquest tros per regular el sol de fort-fluix i de fluix-fort.
5. Vaig crear una altra pistar per a gravar la meu veu justament en el moment on el volum estava baix. La veritat és que ho vaig haver de repetir vàries vegades perqè el micro no captava el so de la meva veu (havia de cridar perquè captés el so). Un cop superades les dificultats vaig poder gravar el nom de la cançó i el de la cantant.
6. Finalment vaig exportar la cançó en format WAV i la vaig penjar a la pàgina www.megaupload.com on m'havia registrat amb les meves dades.
Aquí ja la teniu per poder-la escoltar quan vulgueu!

Si teniu interès en baixar-vos aquest programa podeu anar a la web: www.audacity.sourceforge.net

Tipus d'arxius.

D'entre tot allò que comentem a classe, els tipus d'arxius també els hem treballat. Vam aprendre set tipus d'arxius diferents, entre els qual trobem l'arxiu de text amb una extensió: .txt. El programa que se'ns presenta és Bloc de notes. És un format que ocupa poc espai (bytes) però, d'altra banda, és text pla.
L'arxiu de word té una extensió .doc, i el programa que se'ns ofereix és MSWord. Té moltes més possibilitats a l'hora de treballar els textos, tot i que ocupa molt més espai que el .txt.
L'arxiu d'imatge té una extensió .bmp, el programa utilitzat és PaintShopPro i ocupa KB. Podem dir que BMP és l'original de Windows, el qual té molt bona qualitat però no optimitza l'espai.
Un altre arxiu d'imatge que hem treballat és amb el format .jpg, el qual, a diferència de l'anterior, no té tant bona qualitat però si que optimitza l'espai.
A continuació trobem dos arxius de so/música: un amb el format .wav i el programa "Grabadora de sonidos" i l'altre amb el format.mp3 i el programa AdvancedMP3/WMA recorder. La diferència radica que en el primer la qualitat és molt bona malgrat que no optimitza l'espai. En canvi, el segon no té tan bona qualitat, tot i que si que optimitza l'espai. D'altra banda, ambos tenen en comú que ocupen espai amb KB.
Finalment vam veure un arxiu de vídeo amb un format .avi, que ocupa MB, que es presenta amb el programa AvidMu, el qual té molt bona qualitat però té un problema amb la grandària dels axius.
Abans d'acabar la classe, vam comentar entre tots altres tipus d'arxius que coneixíem i varen sortir-ne els següents: WMA, WMV,RAR, ZIP, PDF, GIF, RIF, PPS/PPT, XLS i, per últim, CDR.

Wikis

Una de les primeres classes que vam fer de l'assignatura de Noves Tecnologies vam parlar del que són els wikis. Després d'observar un vídeo que hi estava relacionat i de discurtir-lo amb els companys, vaig pensar en buscar-ne més informació. Vaig trobar que un o una wiki és un lloc web col·laboratiu que pot ser editat des del navegador pels usuaris. d'aquesta manera, els usuaris d'una wiki poden crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web amb molta facilitat.
Les principals que tenen és que són una eina molt efectiva per a l'escriptura col·laborativa i que són assequibles a qualsevol persona que disposi de connexió a Internet. Tal com sabem, una de les wikis més conegudes és la Wikipèdia.
Aquí teniu un vídeo que explica què són els wikis:

Retoc d'imatges amb el Gimp!

Durant dues classes hem estat treballant amb el programa lliure anomenat Gimp. Aquest té múltiples funcions així com: canviar de mida i retallar fotografies, canviar els colors de les imatges, utilitzar capes que permetin fer modificacions damunt de la imatge que podran ser desades o no, crear gràfics i logos, eliminar els elements de les imatges no desitjats, redimensionar, entre d'altres.
També hem estudiat que hi ha dos tipus d'imatges:
- Mapa de bits: són aquelles formades per punts o píxels, les quals no és aconsellable engrandir-les ni empetitir-les, ja que perden qualitat. Els formats d'aquests tipus d'imatges poden ser: GIF, JPG, BMP.
- Imatges vectorials: estan formades per vectors (conjunts de coordenades). Aquestes sí que les poden engrandir o reduïr com volguem ja que no perden qualitat. S'utilitzen, per exemple, per fer grans cartells i pencartes. Els formats corresponents són CDR o FH9.
Unes altres característiques del tema de les imatges són:
- Resolució: és la relació entre la quantitat de píxels i l'espai que físicament ocupa. Per tant, com més píxels hi ha en un mateix espai probablement més qualitat d'imatge veiem.
- Grandària: està mesurada en píxels. No hi ha una grandària adient per a les imatges; depèn sempre dels usos que en vulguis fer.
- Pes: és el que ocupa la imatge (en la memòria) mesurat en kB o amb megas. Per tant, com més píxels tingui la imatge més ocuparà en el dispositiu d'emmagatzematge (Disc dur).
- Profunditat de colors: és la quantitat de colors que mostra la imatge.
Un aspecte important a destacar i que també vam treballar a classe és: com podem fer que una imatge perdi pes però que es continui veient la imatge sencera? Podem utilitzar una eina anomenada "escala" que permet compriminr-la i, per tant, fer-ho possible.
Un cop havíem après tot això ho havíem de comprobar i posar-ho en pràctica. La nostra tasca era seleccionar una imatge d'Internet i retallar-ne una part. Per fer-ho, primerament vaig escollir la primera imatge que us he adjuntat, la vaig guardar a la unitat U i vaig obrir el Gimp. Després de tenir-la en pantalla vaig clicar sobre l'eina "Escapça" i tot seguit vaig seleccionar la part de la imatge que volia conservar. Finalment vaig desar-la a la unitat U i la vaig poder penjar al bloc tot clicant on posa "afegeix imatge". Finalment vaig seleccionar la imatge original, la retallada i es varen incloure en al final d'aquest escrit.

A continuació adjunto la imatge original, que medeix 800 x 800 i pesa 109KB, i a sota, la imatge escapçada, la qual s'ha reduït a un pes de 24 KB:

Realment hem comprobat que el Gimp és un programa molt interessant per al retoc d'imatges.

El blink i el Gimp

La setmana passada vam estar parlant del blink, i vam veure que és un campus virtual que dóna suport als processos d'ensenyament-aprenentatge i a la gestió dins de la nostra faculltat, i que ofereix serveis personals, entorns de treball i serveis globals. Per arribar a definir-lo entre tots, vam observar primer el mapa conceptual a la pàgina següent: http://fund.blanquerna.url.edu/bLink/mapablink.html. Un cop vam comentar que els mapes conceptuals ordenen i representen gràficament un conjunt de conceptes amb els enllaços corresponents, els professor ens explicà que aquest en concret s'havia creat amb un programa lliure anomenat CMAP TOOLS. Aquest, s'encarrega de crear mapes conceptuals i i ens permet exportar-los a molts formats. Per entendre més bé què és un programa lliure, vaig consultar-ne a Viquipèdia una definició que és la següent: el programa lliure és aquell que, un cop obtingut, pot ser utilitzat, copiat, estudiat, modificat i redistribuït lliurement. Acostuma a estar disponible gratuïtament a Internet, o a un baix preu si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets, entre d'altres).

D'altra banda, tenint en compte que el Gimp també també es considera un programa lliure molt utilitzat a les escoles, vaig buscar-ne informació per a tenir-ne més exemples. Consisteix en un programa molt potent destinat a les tasques de retoc fotogràfic i disseny d'imatges.

Per acabar adjunto dues imatges del Gimp per tenir-ne una referència.

Observacions i refleccions de les noves tecnologies a la societat de la informació.

A la classe de divendres dia 7/2/08, vam comentar les fotocòpies de les noves tecnologies a la societat de la informació. Un cop llegides, alguns de nosaltres vam dir quina havia estat la frase que més ens havia cridat l'atenció per comentar-la entre tots. A mi em va generar força intriga la pregunta següent: en un món cada vegada més tecnològic, podria ser que l'escola desaparegués i els professors fossin substituïts en un futur? Aquesta és un pregunta que ja m'havia fet anteriorment alguna vegada, i, en llegir-ho, encara m'hi va fer pensar més. vaig pensar que, si realment hi ha l'ensenyament a distància, si tot es fa per ordinadors i les noves tecnologies, pot ser que els mestres ja no es necessitin? tot i que és molt improbable, la resposta que ens donava el llibre segons l'autor és que els professors no seran substituïts encara que les noves tecnologies siguin molt potents i sofisticades. El que haurem de fer serà canviar les metodologies, les activitats i els rols actuals per adaptar-nos a les noves tecnologies.

En segon lloc, puc dir que vaig aclarir un dubte que tenia, i és que no sabia amb claredat què significava el mite de "valor per se". Vaig entendre que les noves tecnologies per si soles, no tenen valor, sinó que som nosaltres qui les hi donem una utilitat. De manera que un ordinador, per exemple, no funciona sol ni fa els nostres treballs per ell mateix. Som nosaltres qui li donem el valor i aconseguim que compleixin allò que desitjem.

Per acabar, també vull destacar que em va quedar clara una altra ideia que és la següent: "la igualtat d'accés al coneixement no és la igualtat davant el coneixement. Per molta informació que tinguem a l'abast, no implica que estiguem informats i en tinguem coneixements. Per tant, hem de tenir la intenció de voler aprendre i recollir i informació. A més, hem de tenir les habilitats necessàries per manejar i trobar la infrmació que desitjem.

Fins aquí han estat les meves observacions, espero que us hagin servit!!

Campus Virtual, pissares digitals i marató wikipèdia

Avui a la classe hem après nous conceptes en relació a la informàtica així com la webquest, el campus virtual, la pissarra digital i la metodologia de l'escola de Sant Sadorní d'Anoia. La veritat és que anterioment els desconeixia, però tant els vídeos com les exposicions de les meves companyes m'han servit per entendre aquests conceptes. Podeu veure'n els vídeos corresponents aquí.
D'entre aquestes opcions, he trobat de gran interès el campus virtual, és a dir, un entorn que es crea on, principalment. es facilita la relació entre el professor i l'alumne. De manera que el mestre pot penjar-hi treballs, revisions d'exàmens amb les notes adjuntes o informació important que se'ls pugui oferir. Paral·lelament, els alumnes poden accedir a les diferents informacions per a l'elaboració de treballs, aspectes que no entenguin per resoldre'ls. Així doncs, també poden interaccionar amb facilitat quan ho necessitin. cal destacar que serveix com a txat i està destinat principalment a l'educació primària, secundària, batxillerat, als mestres i pares. Per tant, a aquests últims també se'ls ofereix la possiblitat de contactar amb els mestres a través del Campus Virtual per saber la dinàmica dels seus fills, demanar informació de les tasques, o respondre al professor en cas d'avís.
una de les escoles que posa en marxa aquest tipus de comunicació es L'escola Joan Pelegrí, de Barcelona.
Finalment, m'agradaria dir que la pissarra virtual, entesa com a pissarra digital, també és d'especial utilitat i interès pels alumnes, ja que els permet participar plenament de les activitats a través d' exposicions i presentacions de treballs, cosa que els motiva més en l'aprenentatge.
Pel que fa a la marató wikipèdia, he trobat una pàgina web on ho explica clarament:
http://www.xtec.cat/maratoviqui/
Això ha estat el que més m'ha cridat l'atenció de la sessió.

El meu primer bloc!

Aquesta ha estat la primera vegada que he fet un webblog i n'estic contenta perquè, a partir d'ara, podré publicar tot allò que consideri interessant per a mi i pels meus companys. De la mateixa manera, jo també podré informar-me dels escrits que facin per completar els meus aprenentatges i, per tant. serà una eina útil per a tots.